Entrevista: Els animals fenomenals ja són a l'Iris.

 NO GAIRE LLUNY DE LA CASA DELS VEÏNS ON DE PETITS ANAVEN A CAÇAR LLEONS. EN UN COBERT REFORMAT, ELS GERMANS BAURIER HAN INSTAL·LAT L’OBRADOR, EL MAGATZEM, EL TALLER I L’OFICINA DE "VABAU". Entrevista de Xavier Ballús, per a Dietètica Iris.


"contes infantils amb paper reciclat i ninos de roba reutilitzada".

La seu de Vabau és com els contes. Treballen envoltats dels retalls de tela, il·lustracions esbossades, mobles reutilitzats, calaixeres i arxivadors d’oficina repintats de colors llampants. A una banda, l’oficina i la màquina de cosir. A l’altra, les pintures. Al mig, un sofà on les idees no deuen poder descansar massa. Ser emprenedor i compromès porta molta feina. Al fons, destaca un antic assecador de perruqueria. No és marca Acme, però poc li falta.
Algú els va preguntar si estaven "sonats" d’engegar aquest projecte a contracorrent industrial. Però han estat premiats per la Cambra de Comerç i ja han tret dues edicions (traduïdes a l’anglès i l’italià): "Animals Fenomenals" i "El conill despistat". 
Iris hi va anar amb la intenció de conèixer-los millor, i vàrem poder constatar que no els falta ni una rosca, en tot cas, potser algun botó...


Com va sorgir tot plegat? D’on arrenca Vabau?

Elisabet: Feia temps que em ballaven els contes al cap, però en realitat, tot va començar amb una màquina de cosir que tenia tot just per fer vores i poques coses més. Un dia vaig cosir un nino i em va agradar tant que va ser com una revelació. En podríem fer alguna cosa! Els contes van néixer com una etiqueta pels ninos. N’explicaven la història. Aleshores, l’etiqueta va anar creixent i el nino es va anar fent petit. Així que els ninos van acabar sent el complement que feien especials els contes.
Antoni: Vam arrencar del ninot per dur a terme el que ens agradava. A tu, t’encanta escriure, i a mi, dibuixar... per què no fem un conte amb un petit nino?

Del vostre projecte destaca que tant el paper com la roba procedeixen del reciclatge. Quina importància li correspon al conjunt del projecte?

Per començar no teníem pressupost ni per roba! (riuen). Ens várem adonar que reciclant-la fèiem més senzilla la producció i que guanyàvem en originalitat. I el més important, podíem comunicar un missatge més enllà de la simple aventura que explica el conte. És una forma de contribució al benestar comú. Pensem, de manera general, que les coses han de fer-se en aquesta direcció. No es tracta tant de l’aportació mediambiental concreta del nostre estalvi particular en roba, per exemple, sinó del missatge en favor d’una cultura del reciclatge i el reaprofitament.
També hi ha un intent de sobreposar-se a algun tòpic sobre els productes que parteixen del reciclatge. El disseny atractiu no hi està renyit. La imatge pot ser igual o millor. Es tracta d’incorporar a consumidors que podrien tenir prevencions associades a la imatge d’un reciclatge “cutre”. El reciclatge és una qüestió transversal que ha de ser cosa de tots.

"Alguns Vabaus han fet la maleta per venir a l'Iris"

Per tant, hi ha una clara dimensió didàctica, doblament didàctica.

Pel que fa a les aventures, de cultura del reciclatge n’hi ha una pinzellada. Per exemple, els peixos necessiten buscar nous llocs per viure, perquè els rius estan secs. L’aventura arrenca d’aquí, però no hi torna una vegada i un altra. Els lectors (nens, pares o mestres) poden reflexionar-hi, nosaltres els obrim la via, però no pretenem ser exactament didàctics. És a dir, no en el sentit que no volem fer-ne apologia. A vegades, hi ha llibres que poden tractar aquesta temàtica, però tenen les cobertes de plàstic. És una falta de coherència. No adoctrinem, però en canvi passem a l’acció. Tota la producció va en aquesta direcció.

Tal com en parleu, sembla que es confonen el projecte empresarial amb el projecte vital.

Elisabet: és tot veritat. El nostre discurs és tal com som. Ara ens ajuden a cosir, però fins fa poc, fins i tot els cosia tots jo. Antoni: sí, a nivell comercial era lamentable... preparàvem les caixes per a les botigues i no volia posar-hi els més bonics (riuen de nou). Elisabet:  em feia pena deixar els ninos a uns altres.
El cert és que un projecta com aquest requereix moltes hores i esforç, i algunes vegades pensem que ho fem per amor a la causa. Per aquesta raó ens va sorprendre el premi de la Cambra de Comerç. Si mires els números, devien pensar: estan com una cabra!

Aquesta actitud de compromís personal deu explicar la ‘bici’ apadrinada a Burkina Faso.

Sí, aquest és un projecte que porten uns bons amics. Intentem vincular-nos a projectes afins. És una associació de burkinesos residents a Barcelona. Intenten millorar les condicions de vida dels que estan aquí i, també, ajudar, sobretot amb formació als d’allà. L’acció en que vam participar és “apadrina una bicicleta”. Proporcionen bicicletes a les escoles i aquestes les cedeixen als nens, perquè molts dels que  abandonen l’escolarització, ho fan per problemes relacionats amb desplaçar-se des de lluny.
Els padrins de la ‘bici’ li posen nom, i la nostra es diu Vabau.

"Contes per ser llegits o explicats a nens/es a partir de 3 anys"

 Per tant, és exagerat dir que d’alguna manera hi ha dimensió o incidència política en la literatura infantil i juvenil?

Sí...o no. Depèn de com s’entengui. No ens ho hem plantejat mai en aquests termes. Però sí que pensem en termes de producció y comerç sostenible que té quelcom que es pot considerar ideològic. No en podem calcular la incidència, però el model de consum responsable hi està present. Un altra exemple: estem mirant tintes ecològiques. Sense reciclatge i responsabilitat faríem un producte molt més econòmic que potser arribaria a un públic més ampli, però si no entra dins la nostra mentalitat...
Les traduccions obeeixen a la intenció de fer-se espai en països més sensibilitzats i amb una educació mediambiental més elevada. La idea és que el projecte podria funcionar a nivell europeu. Les nostres edicions són històries, però també objectes. No es pot comparar amb un llibre de 40 per 40 fet a la Xina... això està fet tot a mà, amb moltes més hores de producció al darrera. Un dia, xerrant amb un altre il·lustrador comentàvem que alguns llibres no allarguen més de tres mesos a les llibreries, i les mateixes editorials els reemplacen en aquests terminis. Els nostres tenen una vida llarga i, alhora, ens permeten entrar en botigues que no són estrictament llibreries. N’hi ha prou en compartir filosofia.

En el projecte hi ha una mescla de producció de proximitat i d’internacionalització. És a dir, la roba reaprofitada, la feina artesanal i obertura al mercat nacional i europeu.

És cert que Internet ha canviat les coses. Ha donat sortida a propostes com la nostra. Algú pot penjar la seva música i rebre 50 milions de visites. Fem producte petit, local, Km0 i que alhora s’internacionalitza. Però la dimensió de Vabau ens ha de deixar dormir i treballar com volem, tal com som.


Per acabar, us vull demanar que feu memòria i ens digueu quins van ser els vostres contes o lectures d’infantesa predilectes.

Elisabet: des de petita que m’agrada molt llegir i, potser, no em decantaria per un conte, sinó per “Matilda” de Roald Dahl. Em va marcar. El vaig llegir de la biblioteca, i m’agradava tant que, finalment, la mare me’l va comprar...aquí el tens. A vegades l’he posat d’exemple. M’encanta aquest personatge que li agrada tant llegir. Antoni: En el meu cas, no tinc tant record dels contes com dels còmics il·lustrats. Fins i tot, algun de força minoritari. I recordo un "Moby Dick" en versió còmic que va anar bastant amunt i avall.

Comentaris

  1. Molts ànims a Vabau, per continuar amb aquest treball tan especial!.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Xavier per l'entrevista! I molts records als fenomenals! Una abraçada de drap.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NOVA TARGETA IRIS: DESCOMPTES DEL 5 AL 10 % EN TOTES LES COMPRES.

PROMOCIÓ SUPERALIMENTS: entra al món de la maca, la chia, l'espirulina...

LA NOVA BOTIGA / el nou concepte